Avui llegeixo en un diari digital que el botifler més gran del regne, Josep Antoni Duran i Lleida, està molt molest amb CDC perquè aquests no han consultat amb UDC el seu suport a una llista unitària de cara a les properes comtesses electorals.
El senyor Duran, a més a més de botifler, deu ésser una mica curt de gambals perquè, aviam, quin sentit té consultar amb ell el suport a una llista quan tothom sap que ell no vol aquesta llista?
Va dir en Duran en una entrevista a RAC1, ja fa un temps, que l’afectava moltíssim que se’l titllés de botifler a Catalunya. Doncs bé, em reitero en la meva afirmació ja que crec que és una veritat irrefutable, indiscutible i, Duran, si et cou, rasca’t!
Sembla ser que a CDC, per fi, se n’han adonat que Duran ha perdut els papers i que a hores d’ara, tot i que jo crec que des de fa molts anys, és només un llast que els pot ensorrar, encara més, de cara a properes eleccions segons diuen totes les enquestes.
En Duran, com diu el refrany, borda molt però mossega poc, i també se l’ha de comprendre a l’home, ja que si UDC liquidés la coalició amb CDC passaria a formar part del conjunt de partits polítics residuals que s’arrosseguen en totes les eleccions com ara el SIR, el PRE-IR, el POSI, el CCD, la FE de las JONS i, fins i tot, potser quedaria per sota de la CORI (aquella coalició que tenia com a representant estrella a Carmen de Mairena) amb la qual cosa el senyoret no podria continuar vivint a cos de rei allotjant-se en hotels de luxe madrilenys i viatjant en primera tal i con ho fa ara.
Recordem que en Duran és un altre d’aquells polítics indecents que només estan en política pel seu propi benefici. Recordem les seves declaracions de fa, més o menys un any, a Catalunya Ràdio:
“Professor jo? De què viuria? Què menjaria? Els pobres professors guanyen molt poc. No en tindria prou”.
Autèntic paràsit polític, sempre a la recerca de privilegis, prebendes i d’anar tirant de la rifeta, barrut i caragirat com pocs, hauria de viure una temporada amb els 426 euros que tenen com a única entrada mensual moltes famílies d’aquest país (i n’hi ha que no reben ni això).
Ara bé, tot i la repulsió i la repugnància que un personatge com aquest em provoca, crec que es mereix, i rebrà sempre per part meva, el més gran dels menyspreus.
Mes: octubre de 2014
Vergüenza torera
(Aquest article l’he escrit en castellà perquè si mai l’arribés a llegir la senyora Mato no pogués al·legar la desconeixença de l’idioma per dir que no l’havia pas entès i també perquè he volgut utilitzar expressions relatives a la tauromàquia, que conec bé en castellà, però que, moltes d’elles, no sabria ben bé com traduir-les al català.)
Aunque sólo sea por “vergüenza torera”, y por nada más, debería dimitir, señora Mato. Digámoslo claro, usted no ha sabido “atarse bien los machos”. Creo que ha llegado el momento de “cortarse la coleta” ya que nunca llegará a “ser una figura” y jamás “saldrá por la puerta grande”.
Como me temo que aunque haya “recibido un revolcón”, por parte de políticos y ciudadanos de a pie, su dimisión no se producirá, espero que el “primer espada” de su partido la cese de manera inmediata y fulminante. Ya le tocaría “recibir una cornada” por su mala gestión a lo largo de toda esta legislatura durante la cual se ha “puesto el mundo por montera”.
Lo suyo ya “pasa de castaño oscuro” y alguien tendrá que “pararle los pies”. Sus declaraciones son más temidas que un “miura” por arrogantes, irrespetuosas, irresponsables, incomprensibles y majaderas “dando un desplante” a la ciudadanía que le paga el sueldo.
Ahora que ya “está de capa caída” no creo que nadie le “eche un capote” para que usted pueda “escurrir el bulto” y evitar que le “den la puntilla”.
Las preguntas en las ruedas de prensa la dejan “desarmada” y nos confirman que usted sólo es otra “espontanea” más en este gobierno que constantemente mete la pata “hasta la bola”.
Ana, es hora de “dar la alternativa” y pasar a “ver los toros desde la barrera” porque, aunque parezca que usted se “crece al castigo”, lo cierto es que no ha sabido “coger el toro por los cuernos”.
En fin, que tras su última “faena” y después de haber infligido con su pésima gestión severos “puyazos” a todos los ciudadanos, sólo nos queda decirle aquello de: “los toreros en las plazas, los cómicos en las tablas”.